IA i Robots: Cap a on anem realment?

Des de fa anys, se’ns ha venut una visió optimista de la intel·ligència artificial i la robòtica: una era d’eficiència, innovació i millora de la qualitat de vida. Però, i si aquesta narrativa fos només una part de la història? Dos articles recents, un de RethinkX i un altre de Vilaweb, ofereixen una visió molt més crua i realista del que està passant. No estem davant d’una simple revolució tecnològica, sinó d’un canvi estructural sense precedents en l’economia i la societat, i francament la seva lectura m'ha frepat. Sobretot perquè va en la línea de la meva visió de la dimensió que està agafant aquest nova revolució.

La gran pregunta és simple: com podem entendre aquest canvi? Cap a on ens porta? I sobretot, estem preparats per afrontar-lo?

El col·lapse del mercat laboral segons RethinkX

L’informe de RethinkX, un think tank especialitzat en tecnologies disruptives, és contundent: la IA i els robots humanoides eliminaran milions de llocs de treball en temps rècord i sense cap garantia de creació de noves ocupacions.

Sempre s’ha argumentat que quan una tecnologia ha substituït feines, n’han aparegut de noves. Aquest ha estat el patró històric de totes les revolucions industrials. Però segons RethinkX, aquesta vegada no serà així.

Els motius són clars:

• La IA no només automatitza tasques repetitives, sinó que aprèn professions senceres en qüestió de setmanes o mesos.
• Els robots humanoides poden substituir treballs de serveis, logística, sanitat, seguretat i molts altres, i no només en fàbriques.
• La disrupció és exponencial, no gradual. Si abans les tecnologies trigaven dècades a desplegar-se, ara els avenços en IA i robòtica es despleguen a velocitats sense precedents.

Això planteja una realitat incòmoda: no hi ha cap garantia que apareguin nous sectors que absorbeixin els treballadors desplaçats per la IA. No estem parlant de substituir tasques concretes, sinó d’una automatització total a gran escala.

Un món que no necessita humans? La visió de Vilaweb

L’article de Vilaweb analitza l’impacte d’aquesta revolució des d’una perspectiva més social i econòmica. La seva tesi principal és inquietant: què passa quan un sistema econòmic ja no necessita la majoria dels humans per generar riquesa?

Fins ara, el treball ha estat el centre de l’estructura social i econòmica. Si les màquines poden fer-ho tot millor, més ràpid i més barat, quin paper queda per als humans?

L’article destaca tres grans riscos:

• Concentració extrema de riquesa: Els qui controlin la IA i la robòtica tindran el domini absolut de l’economia.
• Pèrdua de poder de negociació dels humans: Quan la mà d’obra humana no sigui necessària, què impedirà que la majoria de la població quedi relegada?
• Desconnexió entre productivitat i ocupació: Si els robots treballen per nosaltres, com es distribuirà la riquesa? Es planteja la renda bàsica universal com una opció inevitable?

L’article també adverteix que estem entrant en una nova etapa on els humans podrien perdre no només rellevància econòmica, sinó també política i social. Si el control d’aquestes tecnologies recau en poques corporacions o estats, fins a quin punt tindrem poder de decisió real sobre el nostre futur?

Per què aquesta revolució no s’assembla a cap altra?

Històricament, les tecnologies han substituït tasques concretes, no professions senceres. Però aquesta vegada, la IA i els robots humanoides no només complementen el treball humà, sinó que poden substituir-lo completament.

No estem parlant de simples màquines de producció, sinó de sistemes intel·ligents que poden prendre decisions estratègiques, gestionar negocis i fins i tot crear productes digitals de manera autònoma.

La velocitat del canvi no és gradual, sinó exponencial.

Quan un humà vol aprendre una professió, necessita anys de formació. Una IA pot aprendre milions de professions simultàniament en qüestió de setmanes. Setmanes per posar un interval que no faci mal al llegir-ho, però poden ser segons. Només cal recordar l'escena de Matrix on en Neo demana tenir coneixement de com pilotar un helicòpter i en segons es converteix en el millor dels pilots. Doncs això!

Què passa quan la majoria de feines desapareixen?

L’estudi de RethinkX planteja una veritat incòmoda: la IA i la robòtica poden eliminar una gran part dels llocs de treball existents sense que hi hagi sectors nous per absorbir aquesta mà d’obra.

Això porta a conseqüències greus:

Milions de treballadors poden ser desplaçats sense una alternativa viable.

La riquesa es concentrarà encara més en poques mans, generant desigualtats extremes.

Serà necessari crear nous sistemes econòmics i models de distribució de la riquesa, com la renda bàsica universal. La pregunta central és quin serà el paper dels humans en una economia dominada per la IA?

Podem fer-hi alguna cosa? Hi ha alternatives?

Aturar la IA i la robòtica no és realista, però tampoc podem acceptar cegament qualsevol canvi. És urgent establir mecanismes per garantir que aquesta revolució no generi una fractura social irreversible.

Algunes accions necessàries són:

• Regulació i control de la IA: No pot estar en mans exclusives de grans corporacions o estats sense mecanismes de supervisió.
• Distribució de la riquesa generada per la IA: La renda bàsica universal no és només una idea futurista, sinó que pot esdevenir una necessitat.
• Replantejament del model de societat: Si el treball deixa de ser el centre de la vida, quin serà el nou eix vertebrador de la societat?

Aquest debat ha de començar ara, no quan la IA ja ho hagi transformat tot.

Optimisme o Pessimisme? Cap a on anem?

Davant aquest escenari, hi ha dues visions possibles:

1. L’optimisme tecnològic: Creu que la IA i la robòtica ens portaran a una era de prosperitat i llibertat, on treballar serà opcional i els humans podran dedicar-se a activitats creatives i d’impacte social.
2. El pessimisme tecnològic: Sosté que la IA i la robòtica concentraran encara més el poder econòmic en poques mans, generant un sistema on els humans seran cada vegada més irrellevants.

Jo no tinc la capacitat de predir com serà el món d’aquí a 50 anys, però cada cop soc més pessimista. No estem parlant d’una utopia on els humans viuen millor, sinó d’un futur on moltes persones poden quedar sense un lloc en el sistema econòmic i per tant, on els conflictes socials estaran a l'ordre del dia. Se'ns trenca la societat tal com l'hem entès avui en dia i cal repensar-la completament.

Conclusió: No podem mirar cap a una altra banda

La IA i la robòtica no són només eines per millorar la productivitat, sinó una transformació estructural del món. A més, tinguem present que els robots humanoides cada cop seran més potents: més nivell de computació, models d'IA més capaços i costos de producció més baixos. 

Ignorar aquest problema només ens farà menys preparats per afrontar-lo. Hem d’entendre què està passant, qui té el poder de decisió i quines opcions tenim per influir en el nostre futur.

La gran pregunta que queda per respondre és clara: com podem fer que aquesta revolució no ens converteixi en prescindibles?